La noto sobre meu. La seva calor em reconforta; el seu pes m’aixafa sense pressió. Respirem desacompassadament: ella va molt més ràpid. En canvi, jo, no tinc pressa. De tant en quant deixa anar un sospir d’alleujament. S’hi troba bé.
Tranquil i despreocupat m’oblido de la situació fins que m’adono que alguna cosa no funciona. La meva panxa nota que a la seva és a punt de passar-hi alguna cosa. S’estremeix. Té una petita convulsió que em sobresalta. De sobte es forma una onada al bell mig del seu estómac que s’esmuny per tot el cos. Cavalca per l’esterèrnon a gran velocitat cap a la meta. Al llindar de la boca s’atura, agafa aire i surt en forma de singlot mentre tot el seu cos fa un sobresalt. Entre obre els ulls que roden en posicions descoordinades enxampats enmig d’un dolç somni. És el seu primer sobresalt en el seu primer dia de vida. A cau d’orella li xiuxiuejo que el singlot tal com ve se’n va i decideix continuar dormint plàcidament.
unmicrorelataldia 
Només un pare que en fa pot descriure un prosaic singlot amb tanta poesia.
Gràcies! 🙂
Quina preciositat…
Moltes gràcies. Crec que ho vaig viure de prop.