Fa 100 grams que fa 100 grams que s’ha passat del pes que li ha demanat la clienta, però ell continua tallant pernil serrà pensant en les seves dèries.
—
Microrelat #335
Fa 100 grams que fa 100 grams que s’ha passat del pes que li ha demanat la clienta, però ell continua tallant pernil serrà pensant en les seves dèries.
—
Microrelat #335
Tenia la sang tan freda que només assassinava durant els mesos d’hivern.
—
Microrelat #334
S’ha comprat unes vambes llampants, uns texans de cama estreta, una camisa de quadres, unes ulleres de pasta i cera per despentinar-se els cabells arbitràriament. Ha tingut una idea i s’ha fet guionista.
—
Microrelat #333
Després de dos anys de sessions setmanals d’hipnosi ho va recordar. A la visió, l’hotel era més petit i net que a la realitat, però la resta de peces encaixaven a la perfecció. El ganivet, la banyera, els xiscles, l’enorme bassal d’espessa sang, l’intensa olor a ferralla i aquella inenterrable buidor a les entranyes. Un calfred li recorria de nou l’espinada quan redescobria la cara de l’assassí de la seva filla. Un. Dos. Tres. Desperta.
—
Microrelat #332
Es va empolainar tant com va poder per anar a l’entrevista de treball. Estava preocupada perquè mai abans havia fet de venedora atenent al públic rere un mostrador. Cap problema, va dir-li el cap de selecció de personal, li donarem la formació necessària per afrontar el repte. Moltes gràcies, va dir ella: ¿i de què serà el curset? Evidentment, de maquillatge.
—
Microrelat #331
Jo reflexiono. Tu reflexiones. Nosaltres votem. Ells manen.
—
Microrelat #330 – Diumenges de definicions
Avui ha decidit marxar d’aquí. Fa temps que ho pensa i, finalment, ha trobat el motiu: li manca el fonamental. Té clar que s’han estimat, que han discutit, s’han abraçat i s’han reconciliat. Sap que, molt sovint, han compartit compromisos i aspiracions. S’admiren i s’odien alhora. La convivència seria possible sinó fos perquè sempre li ha faltat respecte.
—
Microrelat #329
Quan penso en el dia que no hi siguis no gaudeixo del dia que hi ets.
—
Microrelat #328
El ciutadà normal ha anat al gestor amb un dubte. No sap a quin contenidor de reciclatge ha de llençar el seu contracte escombraria.
—
Microrelat #327
A cada encreuament trobava un llop que li mostrava el camí més llarg disfressant-lo de drecera.
—
Microrelat #326