crim (no) de sang

Odiava amb la mateixa intensitat tant la sang com l’Eva.  Era hemofòbic i Evafòbic. Per això no entenia perquè el fiscal l’acusava d’un crim de sang si havia tingut prou cura per ofegar-la i no vessar ni una gota d’hemoglobina.

—

Microrelat #060

autobiografia

Maldava per trobar la definició perfecta. Havia redactat notícies i escrit entrevistes, guions i obres de teatre. Havia cultivat la literatura en narracions curtes, mitjanes i en alguna que altra novel·la. Havia mecanografiat llibres d’encàrrec. S’havia atrevit amb la poesia i, fins i tot, en l’art de la mitja veritat de l’espot televisiu. Havia esborrallat discursos per a polítics i articles per a tot tipus de revistes… però no sabia precisar a què es dedicava fins que va trobar la paraula exacta: adjectivador.

—

Microrelat #059

Dormint

La noto sobre meu. La seva calor em reconforta; el seu pes m’aixafa sense pressió. Respirem desacompassadament: ella va molt més ràpid. En canvi, jo, no tinc pressa. De tant en quant deixa anar un sospir d’alleujament. S’hi troba bé.

Tranquil i despreocupat m’oblido de la situació fins que m’adono que alguna cosa no funciona. La meva panxa nota que a la seva és a punt de passar-hi alguna cosa. S’estremeix. Té una petita convulsió que em sobresalta. De sobte es forma una onada al bell mig del seu estómac que s’esmuny per tot el cos. Cavalca per l’esterèrnon a gran velocitat cap a la meta. Al llindar de la boca s’atura, agafa aire i surt en forma de singlot mentre tot el seu cos fa un sobresalt. Entre obre els ulls que roden en posicions descoordinades enxampats enmig d’un dolç somni. És el seu primer sobresalt en el seu primer dia de vida. A cau d’orella li xiuxiuejo que el singlot tal com ve se’n va i decideix continuar dormint plàcidament.

—

Microrelat #058

la ventafocs

A quarts de dotze la Ventafocs s’avorria i tenia son; les festes de palau no eren sant de la seva devoció. Li va apuntar el seu telèfon mòbil al Príncep i va tornar a casa en carrossa. L’endemà un WhatsApp va ser suficient per continuar el festeig.

—

Microrelat #057 – Clàssics revisats

honest

El dia de les eleccions el candidat va votar pel seu principal oponent. Era el més honest que podia fer; durant la jornada de reflexió s’havia llegit el seu propi programa electoral i no es veia capaç de complir-lo.

—

Microrelat #056

la carta

Feia massa anys que havia rebut aquella carta. La tenia a l’escriptori. Al seu davant. Sempre a la vista. No s’atrevia a obrir-la. El que no sabia era que el remitent havia perdut tota esperança d’aconseguir el que volia; quan la va enviar tenia 10 anys i qui no s’atrevia a obrir-la era el rei Melcior.

—

Microrelat #055

pagès 2.0

Cultivava relacions amb el mètode del guaret emocional.

—

Microrelat #054

sindicalisme

L’1 de maig el líder sindical esperonava la massa amb arengues a favor de la vaga general. L’endemà el país sencer es paralitzava; era pont.

—

Microrelat #053

llegia

Llegia de dia. Llegia de nit. Llegia novel·la, teatre i assaig. Llegia Txèkhov, Sartre i Twain, Llegia Pla, Guimerà i Calders. Llegia, fins i tot, els pòsits del cafè.

—

Microrelat #052

pedres

Amb les mans –fent cassoleta–­ va amuntegar un grapat de pedres. Es va posar dempeus i, desafiant, va agafar la del capdamunt.

—

Microrelat #051