L’última gota de tinta del bolígraf del governador va servir per signar una pena de mort.
—
Microreat #152
L’última gota de tinta del bolígraf del governador va servir per signar una pena de mort.
—
Microreat #152
Els ulls se li havien humitejat durant els últims instants de la conversa. En penjar el telèfon va començar a plorar. Desconsoladament. Les llàgrimes es precipitaven galtes avall com si els dos ulls s’haguessin convertit en dos potents núvols de turmenta. Tothom se la mirava. Pobreta, pensaven. Què li deu haver passat, xiuxiuejava un altre. Tots la planyien però ningú li va preguntar res. Si ho haguessin fet hauria compartit la seva immensa alegria amb ells. Acabava de rebre la millor notícia del món.
—
Microrelat #151
Quan cada matí es mirava al mirall mig nua, l’àvia més entranyable i entregada al seus néts del món no podia evitar recordar el maleït dia que, amb ressaca i després de follar amb un poca-solta, havia acabat a tatuant-se el dos braços i els dos pits.
—
Microreat #150
Va agafar els escrúpols, la vergonya i el sentit comú , els va doblegar amb cura i els va posar dins una bossa de plàstic amb tancament zip. Va resseguir amb el dit gros el solc que ferma la bossa i la va desar al calaix del despatx. Ara sí, l’alcalde ja era a punt per celebrar un nou ple municipal.
—
Microrelat #149
Tu. Jo. Un pastís. Una espelma. I un desig.
—
Microrelat #148 – Diumenges de definicions
Em mira. La miro. Pren apunts a una llibreta i jo faig el mateix. Merda, crec que seré el protagonista d’un relat estrany. Ella també.
—
Microrelat #147
Té una agenda gran, una d’electrònica i una tercera de butxaca. L’obsessiona parcel·lar cada jornada. Té la feina a regadiu i un amor de secà a casa.
—
Microrelat #146
Es prenia la vida com si cada dia fos un diumenge amb pijama. Als teus ulls no era res però ell tenia tot el que volia.
—
Microrelat #145
El moc que s’havia fet una flassada amb els pèls del nas va morir deshidratat.
—
Microrelat #144
Mentia, fingia, actuava… formava part de la massa.
—
Microrelat #143