conversa telefònica

—   ¿Sí?

—   Bon dia. Truco de l’empresa Ofertes Úniques i tenim ofertes úniques per a vostè.

—   Aha…

—   Tenim d’oferta una barbacoa lleugera, d’acer inoxidable, amb encès automàtic i barilles giratòries. Li quedarà una carn increïble.

—   No m’interessa, sóc vegetarià.

—   Així potser l’interessa una nevera no frost, air flow, calaix de verdures i congelador de dos cents litres.

—   No puc prendre res fred; tinc faringitis crònica

—   No es preocupi. Li puc millorar el preu de la seva assegurança de cotxe.

—   No tinc carnet.

—   ¿Moto?

—   No.

—   ¿Bicicleta?

—   Vaig en cadira de rodes.

—   Perfecte. Tinc una proposta de viatge que no podrà refusar. Hotel de quatre estrelles. Amb tot inclòs. Ei, i tot adaptat. Cap de setmana romàntic en una increïble habitació de matrimoni amb vistes al Pirineu.

—   Sóc vidu.

—   ¿Ha enterrat la seva dona, ja?

—   Sí.

—   Llàstima, perquè tinc unes caixes de roure reglades de preu.

—   Sí que és llàstima, sí.

—   Miri, ¿sap què farem? Li dono el meu número de telèfon i si necessita res em truca.

—

Microrelat #274 – Diumenges de conversa

para-normal

Sentia sorolls; veia fantasmes. El metge de capçalera li hauria solucionat però va trucar a un 806.

—

Microrelat #273

l’home que posa nom als huracans

L’home que posa noms als huracans s’ha adormit. El timbre del telèfon l’ha sobresaltat. Just avui han detectat un nou huracà. Mentre corre cap a la feina la CNN no dóna la notícia esperant que algú bategi aquell descomunal cicló caribeny. En encendre la pantalla de l’ordinador no ha sabut com reaccionar. Encara endormiscat i atordit s’ha quedat bocabadat en veure les dimensions de l’espiral. Estava tan destarotat que de la seva boca només n’han sortit tres mots. Ara totes les televisions del món els reprodueixen quan asseguren que l’huracà caguntot és a punt de tocar terra.

—

Microrelat #272

a l’hora

Va posar a l’hora el rellotge amb l’objectiu de ser a l’hora oportuna en el moment adequat.

—

Microrelat #271

altíson

Aquell tren estava carregat de romanços.

—

Microrelat #270

poliglota

Era poliglota des que va tenir el seu primer fill. Parlava normal amb tothom i amb diminutius amb el nadó.

—

Microrelat #269

desenganxar-se

S’aferrava a la seva mare com si li anés la vida. No volia cedir. Li feia mal tot el cos de la tensió acumulada, de la força feta, dels nervis, de l’adrenalina… Ella li ho havia donat tot. L’havia vist néixer, créixer i canviar de color. L’havia alimentada i ara, a poc a poc, assecava el cordó umbilical que les unia. No podia més. Va cedir i va caure. Puta tardor.

—

Microrelat #268

conversa de dentista

– Ja pot obrir la boca que comencem la neteja bucal.

– D’acord.

(…)

– ¿I què? ¿A què es dedica vostè?

– Agrrrrhhhaaaggaaah.

—
Microrelat #267

xulo

Es creia rebel, diferent, fora de sèrie… Afirmava anar sempre a contracorrent quan, el que en realitat passava, és que quan ell anava tota la resta ja tornava.

—

Microrelat #266

projectes

Escriu els seus projectes vora el mar; a la sorra de la platja.

—

Microrelat #265