Category Archives: Microrelat

feliç

He posat una creu als dies de l’any en que he estat feliç i només n’ha quedat un. Demà serà un altre dia.

Microrelat #365

Anuncis
Etiquetat , ,

l’únic pecat capital

—   Luxúria, gola, avarícia, accídia, ira, enveja i supèrbia. Ets un cabró, ¿tio?

—   Jo, ¿per què? –va dir segur de si mateix i de la seva creació.

—   Collons! Fas l’home i li endinyes set defectes de cop.

—   L’home només té una tara.

—   ¿Quina?

—   La por.

Microrelat #364

Etiquetat , ,

pena de mort

El vaig matar jo. Amb les meves mans. Estrangulant-lo amb totes les meves forces fins que el seu to de pell va ser el morat. I no, no em penedeixo d’haver-ho fet; tant sols de no haver-ho confessat abans. El que ha pagat pel meu crim era innocent.

Microrelat #363

Etiquetat , ,

còmodes contrastos

Una parella d’empresaris amb americana i corbata es creuen amb dues dones afganeses vestides amb burca i comenten pobretes què incòmode. Dos amics adolescents amb els pantalons cagats veuen als empresaris i vociferen quina pena i què incòmode. Un matrimoni nudista topa amb els adolescents i mirant-los la indumentària en destaquen la incomoditat absoluta. Finalment, les dones afganeses es troben amb els nudistes. L’una xiuxiueja que és una vergonya i l’altra li dóna la raó mentre pensa que l’home és molt sexy.

Microrelat #362

Etiquetat , ,

res a canvi de res

Vivia en un perpetu dinar de Nadal afartant-se fora mida a cada àpat. L’amo de l’estança complia cada dia amb el ritual i ell el complaïa escurant fins a l’última engruna. Avui el menjar no ve a l’hora i si afina l’oïda sent que, a la cuina, algú està esmolant els ganivets.

Microrelat #361

Etiquetat , ,

conte de nadal

Un Nadal de conte no és un Nadal de somni; però els somnis del Nadal són els millors contes.

Microrelat #360

Etiquetat , ,

l’has cagada, tio

Marcat per una màgica i violenta tradició infantil el pare de família creu que, a qui doni de menjar, pot tractar-lo a garrotades.

Microrelat #359

Etiquetat , ,

el bou i la mula

En un portal de Betlem –on no hi ha estrelles ni es veu la lluna– en Josep pressiona na Maria perquè deixi de ser verge i tinguin un infant. Ell, que és fuster, ja li ha fet un bressol de fusta i li promet que, si ho fan li comprarà un bocí de vellut perquè pugui cosir-li un vestit. Aliens a la llauna del discurs el bou i la mula han passat a l’acció i ella consent que ell aprofundeixi en la seva relació.

Microrelat #358

Etiquetat , , ,

no tinc temps per a perdre

Trobava que anar al metge era la més gran pèrdua de temps mai creada. Després d’estar una hora al telèfon per agafar línia i demanar consulta; esperar el retard pertinent del dia atorgat; passar consulta; derivar a l’especialista; control previ; dos mesos per les proves i quinze dies d’incertesa, tornes a la consulta on ha començat tot amb l’únic objectiu que et diguin que no tens res.

Microrelat #357

Etiquetat , ,

teoria de la finestra trencada

Va tirar la primera pedra, sí. I va trencar una finestra. Crash! I ho va fer amb la intenció que quan veiessin que la resistència era de cristall altres s’animessin a fer el mateix.

Microrelat #356

Etiquetat , ,