365 MICRORELATS, EL LLIBRE

Fa un any vaig tirar pel dret enegant aquest projecte, ara faig el mateix publicant el llibre que recull tots els microrelats. Ho faig a través de la plataforma Bubok que et permet oferir llibres sense passar per cap llibreria ni cap editorial (ja que ningú s’hi ha interessat, de moment). El llibre el podeu trobar aquí i si us el feu imprimir us costarà 10 euros (el preu el posa la plataforma i inclou l’enviament) i també hi he inclòs l’opció de descarregar el PDF gratuït.

Aquí us deixo la portada i la contraportada que també fan de link per arribar a la pàgina on descarregar-vos o comprar el llibre.

portada1Xavier Sanjuan, Bubok, Un microrelat al dia, 365 microrelats

feliç

He posat una creu als dies de l’any en que he estat feliç i només n’ha quedat un. Demà serà un altre dia.

Microrelat #365

Etiquetat , ,

l’únic pecat capital

—   Luxúria, gola, avarícia, accídia, ira, enveja i supèrbia. Ets un cabró, ¿tio?

—   Jo, ¿per què? –va dir segur de si mateix i de la seva creació.

—   Collons! Fas l’home i li endinyes set defectes de cop.

—   L’home només té una tara.

—   ¿Quina?

—   La por.

Microrelat #364

Etiquetat , ,

pena de mort

El vaig matar jo. Amb les meves mans. Estrangulant-lo amb totes les meves forces fins que el seu to de pell va ser el morat. I no, no em penedeixo d’haver-ho fet; tant sols de no haver-ho confessat abans. El que ha pagat pel meu crim era innocent.

Microrelat #363

Etiquetat , ,

còmodes contrastos

Una parella d’empresaris amb americana i corbata es creuen amb dues dones afganeses vestides amb burca i comenten pobretes què incòmode. Dos amics adolescents amb els pantalons cagats veuen als empresaris i vociferen quina pena i què incòmode. Un matrimoni nudista topa amb els adolescents i mirant-los la indumentària en destaquen la incomoditat absoluta. Finalment, les dones afganeses es troben amb els nudistes. L’una xiuxiueja que és una vergonya i l’altra li dóna la raó mentre pensa que l’home és molt sexy.

Microrelat #362

Etiquetat , ,

res a canvi de res

Vivia en un perpetu dinar de Nadal afartant-se fora mida a cada àpat. L’amo de l’estança complia cada dia amb el ritual i ell el complaïa escurant fins a l’última engruna. Avui el menjar no ve a l’hora i si afina l’oïda sent que, a la cuina, algú està esmolant els ganivets.

Microrelat #361

Etiquetat , ,

conte de nadal

Un Nadal de conte no és un Nadal de somni; però els somnis del Nadal són els millors contes.

Microrelat #360

Etiquetat , ,

l’has cagada, tio

Marcat per una màgica i violenta tradició infantil el pare de família creu que, a qui doni de menjar, pot tractar-lo a garrotades.

Microrelat #359

Etiquetat , ,

el bou i la mula

En un portal de Betlem –on no hi ha estrelles ni es veu la lluna– en Josep pressiona na Maria perquè deixi de ser verge i tinguin un infant. Ell, que és fuster, ja li ha fet un bressol de fusta i li promet que, si ho fan li comprarà un bocí de vellut perquè pugui cosir-li un vestit. Aliens a la llauna del discurs el bou i la mula han passat a l’acció i ella consent que ell aprofundeixi en la seva relació.

Microrelat #358

Etiquetat , , ,

no tinc temps per a perdre

Trobava que anar al metge era la més gran pèrdua de temps mai creada. Després d’estar una hora al telèfon per agafar línia i demanar consulta; esperar el retard pertinent del dia atorgat; passar consulta; derivar a l’especialista; control previ; dos mesos per les proves i quinze dies d’incertesa, tornes a la consulta on ha començat tot amb l’únic objectiu que et diguin que no tens res.

Microrelat #357

Etiquetat , ,
Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.