Al mateix aeroport de LAX, l’adolescent turista americà explicava als seus pares que el que més li havia agradat del tour per Europa era la torre Güell de Roma.
—
Microrelat #182
Al mateix aeroport de LAX, l’adolescent turista americà explicava als seus pares que el que més li havia agradat del tour per Europa era la torre Güell de Roma.
—
Microrelat #182
Ha quedat per dinar amb un escriptor reputat que ha accedit a xerrar amb ella per donar-li consells. Fa tard. Quan arriba, l’home ja hi és:
Ha deixat en doble fila el seu cotxe alemany. Vesteix amb uns pantalons ‘xinos’ i unes xancletes hawaianes. Menja sushi japonès i beu mate argentí. Té un posat francès i li diu que tot i que pensa en català, parla en castellà per fer-se entendre i escriu en anglès per arribar a més gent.
—
Microrelat #180
A l’altra banda del mirall el seu reflex va prendre vida pròpia. Va girar el coll a dreta i esquerra fent cruixir les cervicals i, mirant-lo fixament als ulls, li va dir prou.
—
Microrelat #179
No tot ha de ser ciment, va dir el senyor Rick. També construirem àrees verdes d’esbarjo i en direm camps de golf.
—
Microrelat #178
Es considerava un simple tros trencat d’una rajola fins que va obrir un llibre sobre l’obra d’Antoni Gaudí.
—
Microrelat #177
Un exèrcit de coloms és a punt e fer-se amb el control de la Terra. Són molts i estan organitzats. Semblaven innocents quan els donàvem veces o els ensenyàvem a portar missatges amunt i avall, però avui la nostra percepció d’humans, canviarà.
Fa dies que els coloms de mag agafen posicions a punts estratègics sens que ningú no els vegi. Fa setmanes que els coloms missatges transmeten la nova a totes les comunitats colomaires del món. El dia escollit és avui: sona el primer tro. És #24J. Visca la revolució!
—
Microrelat #176 – Diumenges d’animalades
Havia canviat de casa, de feina, de ciutat, de país… Havia canviat de talla de roba, de pentinat i de sabates. Havia canviat el cotxe, el mòbil, l’ordinador i la seva antiga preferència pel bolígraf de color negre. Havia canviat de creences, de menjar predilecte i de música al cotxe. Tot s’havia transformat, excepte l’amor.
—
Microrelat #175
És la tercera vegada que mentre li compto les pigues del nas obre els ulls i m’enxampa. Un intent més i prou. Ho prometo.
—
Microrelat #174
L’avellana s’aferrava a la seva pell com si li anés la vida. De fet, era a punt de morir esclafada per molars, premolars i queixals del seny però, almenys, moriria amb la pell posada i provocant un estossec del seu botxí.
—
Microrelat #173