ulleres de sol

Les ulleres de sol la protegien a ella dels rajos ultraviolats i, a la resta, de presenciar l’horror.

—

Microrelat #213

canvi

…i després de molts anys d’un cert ordre establert el poble va dir no.

—

Microrelat #212

personal shopper

Va refugiar-se a un Decathlon. En sortir portava unes sabatilles esportives blanques impol·lutes, uns pantalons curts amb un voraviu verd i la silueta d’unes palmeres en gris fosc, una samarreta de màniga curta del color d’un pistatxo radioactiu, una ronyonera negra i unes ulleres de sol de vidre gran. Si després de l’atracament volia passar desapercebut potser no havia triat la millor opció.

—

Microrelat #211 – Diumenges de lectura

tramoia

El tramoia no va morir, va tirar el teló.

—

Microrelat #210

deixar-se estimar

L’estrella es deixava mimar. Els primers dies era conscient que la sobreprotegien. Després s’hi va avesar i el costum es convertí en exigència. Avui se l’ha fotuda i, ara, el seus amics adulen a un altre.

—

Microrelat #209

desconnectar

Quan des de la UCI el malalt terminal reclama vacances per poder desconnectar no és conscient del que pot passar si se li fan cas.

—

Microrelat #208

la bona sort

Es va fer milionari venent polseres de la sort. No tenien cap poder a priori, però els seus propietaris les feien funcionar.

—

Microrelat #207

model de cuixa

La model morena de grans i admirats malucs es va tatuar cinc jotes al lateral de la natja esquerra.

—

Microrelat #206

sofà, cervesa i tragèdia

Contemplava la tragèdia ajagut al sofà i amb una cervesa ben freda a la mà. Entre rot i rot, somreia i donava les gràcies a la televisió per tenir unes imatges tan impactants.

—

Microrelat #205

endavant

El primer dia de feina li van dir que havia d’obrir bé els ulls i mirar endavant. Sempre endavant: postrat al seu lloc de treball amb les cervicals falcades i la vista recta en una jornada laboral que era un pla seqüència fix. A les nits, quan tancava els ulls, continuava veient la imatge que havia quedat fixada a la seva retina. Agraïa els dies de pluja, de vent, de neu, de boira… qualsevol fenomen meteorològic que alterés el quadre de la seva feina. Era el millor vigilant d’aquells 180 graus de planeta. Ho feia tan bé, i estava tan segur de si mateix, que mai va sospitar que el perill li podia arribar per l’esquena.

—

Microrelat #204 – Diumenges de lectura