confiança

Confiava tant en ell que repiulava tot el que publicava al Twitter sense clicar mai al link.

—

Microrelat #244

homo homini lupus

L’empresari milionari que aboca residus al riu és un sibarita. El cap de setmana va a llotja a comprar els millors llenguados perquè el cuiner del xalet de la platja li faci a la meunière. El que no sap és que el peixos mengen a la desembocadura del riu i, a poc a poc, acabaran amb la seva vida.

—

Microrelat #243

sense servei

En entrar al túnel el mòbil es va quedar sense servei. Se sentia perdut; no tenia amb qui parlar.

—

Microrelat #242

pis a pis

El casteller constructor va voler alçar el gratacels més alt del món. Quan ja ho havia aconseguit va voler afegir-hi un pis extra. Avui l’edifici ha fet llenya.

—

Microrelat #241

contra corrent

El vagó era ple. Hi cabien gairebé vuitanta persones. El va travessar cercant un lloc lliure i el va trobar. S’hi va asseure amb la intenció d’aprofitar el viatge per començar la seva primera novel·la. En aquell fragment mòbil de Món ningú tenia un llibre entre les mans. Ni tant sols un diari; ni una revista. Ningú llegia, però ell estava decidit a escriure.

—

Microrelat #240

en pere sense por

La nit de Tots Sants algú va trucar a la porta. En Pere Sense Por va deixar sobre la taula el panellet de pinyons que s’estava menjant i va anar a obrir. Un veí disfressat de comte Dràcula li va fotre un ensurt de nassos. Ara, Pere Sense Por, està acollonit.

—

Microrelat #239 – Clàssics revisats

agost

La policia busca desesperadament un assassí en sèrie. Encara no ha matat ningú però si el troben sortiran a la premsa.

—

Microrelat #238

no s’ha dutxat

No s’ha dutxat i les glàndules sudorípares no han deixat de funcionar. No s’ha dutxat i una pàtina de seborrea li cobreix la pell. No s’ha dutxat i la calor fa de detonant de tot aquest caldo de cultiu. És evident que no s’ha dutxat, però jo no en noto l’olor perquè tampoc ho he fet.

—

Microrelat #237

una creu

Va sonar el telèfon; eren males notícies. Des d’aquell dia va haver d’arrossegar la creu d’haver pres la decisió incorrecta.

—

Microrelat #236

acostumat

Sortia el sol i obria els ulls. Feia dies que ja no notava les mosques, ni les formigues que corrien cames amunt. L’esquena s’havia acostumat al terreny irregular i ja no sentia l’olor a brossa. Aquell dia assolellat va ser el primer en que va dir que aquell abocador era casa seva.

—
Microrelat #235