subjectivitat

El periodista objectiu també alça la veu quan escolta música a un volum considerable.

—

Microrelat #305

idees de futur

El ministre d’Economia va tenir una idea sublim. Per fer créixer les exportacions obligarien a tots els vols internacionals amb sortida des de l’estat a servir el menjar tot just després d’enlairar-se i sempre sobre territori nacional. Al president la idea li va agradar.

—

Microrelat #304

talent insuficient

Tenia talent però li mancava esperit. Avui ha mort. Restarà per sempre més en el nostre oblit.

—

Microrelat #303

passions

Després de les de Montserrat, la sinuositat de les corbes d’aquella devota que venia a confessar-se en trajo de bany era el que més li agradava de la seva feina.

—

Microrelat #302 – Diumenges pujats de to

pàtina

Si parles amb ella a soles sembla sòlida, segura, única i especial. Llavors, arriba la seva colla d’amigues i les veus marxar com un exèrcit uniformat.

—

Microrelat #301

L’escriptor que reduïa els seus relats a la mínima expressió però que no se’n sortia a l’hora de concretar tot l’argument en el títol

Jo.

—

Microrelat #300

crisi real

A l’adoració del nen Jesús només hi han arribat el Ros i el Negre. El Blanc s’ha aturat a mig camí a una botiga de “Compro or” i ara està gastant-se part del bescanvi en un bon tiberi.

—

Microrelat #299

capo

Si t’havia d’explicar una cosa bona et cridava al despatx. Si la notícia era dolenta, t’enviava un whatsapp.

—

Microrelat #298

inusual

El seu rostre no havia estat creat per a la tristesa. Per això, veure com la llum radiant del sol d’un dia fred de tardor li il·luminava els seus ulls –avui– abatuts, transmetia una inusual dosi de malenconia.

—

Microrelat #297

hi ha un cambrer a la meva mesa

En Joan és cambrer i li ha tocat presidir una mesa electoral. Rep a tots els votants com si fossin clients i els ofereix el menú del dia: de primer tenim quatre partits de dretes per triar, de segon un parell d’opcions d’esquerres i de postres macedònia de sigles.

—

Microrelat #296