passions

Després de les de Montserrat, la sinuositat de les corbes d’aquella devota que venia a confessar-se en trajo de bany era el que més li agradava de la seva feina.

—

Microrelat #302 – Diumenges pujats de to

parlant de dones

– La meva dona menja com una porca i folla com una senyoreta.

– T’acompanyo en el sentiment.

—

Microrelat #295 – Diumenges pujats de to

paella

Quan va notar la boca del seu company fent-se lloc al seu entrecuix ja era tard. Tot havia començat de la forma més absurda i innocent mentre dinaven paella i compartien una ampolla de vi. Per no deixar res al plat li havia dit: si vols, pots menjar-te la meva cigala.

—

Micorelat #288 – Diumenges pujats de to

un trau i un home

Si fos aquell trau del teu camisó, faria córrer el botó. Però sóc un home, així que quan arribi a casa em correré pensant que sóc aquell trau del botó del teu camisó.

—

Microrelat #281 – Diumenges pujats de to

Diumenges d’octubre pujats de to

Seguint amb la tradició dels diumenges temàtics i jugant a doblegar el calendari per la meitat i repetir les temàtiques dels sis primers mesos de projecte, aquest octubre toca “Diumenges pujats de to”. Microrelats de contingut sexual explícit. Espero que us agradin i, si sou de la pell fina, llavors millor que de dissabte salteu a dilluns. Demà publico la història d’un home que ha quedat embadalit mirant el botó d’una camisa que impedeix veure tot l’escot d’una dona guapa i amb els pits grans. Tot això, sintetitzat i amb el to força més pujat que a la frase anterior.

previsor

Sota la sotana el capellà portava uns calçotets Calvin Klein de color fúcsia per si de cas. Mai se sap quan Déu et farà trencar el vot de castedat per follar-te aquella monja que marca els mugrons a través de l’hàbit.

—

Microrelat #120 – Diumenges pujats de to

joc de mirades

En entrar l’havia vist. Ella també el va mirar. El joc d’anades i vingudes oculars va continuar durant una bona estona. Es fitaven de reüll. D’amagat. Fins que les seves mirades es van trobar. Ella estava casada i dinava amb el seu marit. Ell, estava ajuntat i feia mans i mànigues perquè els trigèmins s’acabessin els macarrons. La llambregada va durar tot just un instant; el suficient perquè cent milions de partícules fessin l’amor apassionadament al mig d’aquell restaurant. No es van veure mai més, excepte quan tancaven els ulls i, recordant aquell instant, es masturbaven: sols i a les fosques.

—

Microrelat #113 – Diumenges pujats de to

bàrbar

Enlloc de fer-se la prova de paternitat –perquè callés– va espargir-li 8 mil·lilitres del seu àcid desoxiribonucleic més pur dins la boca.

—

Microrelat #106 – Diumenges pujats de to

el clic necessari

Va decidir que ja no l’estimava el dilluns de Pasqua que, mentre ell la penetrava amb la mateixa força i passió amb la que sempre ho havia fet, ella va deixar de notar l’enorme piu i només podia pensar en com se li posava entre els plecs del cul l’herba sobre la qual follaven.

—

Microrelat #099 – Diumenges pujats de to

cl

Li semblava increïble que aquella dona de cames llargues i brunes hagués acceptat fer l’amor amb ell. No podia apartar la vista d’aquelles perfectes i tornejades extremitats. Feia córrer els ulls amunt i avall amb tant d’afany i rapidesa que es va quedar sense forces per tirar més amunt i menjar-li el cony.

—

Microrelat #092 – Diumenges pujats de to