Tag Archives: Diumenges de lectura

personal shopper

Va refugiar-se a un Decathlon. En sortir portava unes sabatilles esportives blanques impol·lutes, uns pantalons curts amb un voraviu verd i la silueta d’unes palmeres en gris fosc, una samarreta de màniga curta del color d’un pistatxo radioactiu, una ronyonera negra i unes ulleres de sol de vidre gran. Si després de l’atracament volia passar desapercebut potser no havia triat la millor opció.

Microrelat #211 – Diumenges de lectura

Anuncis
Etiquetat , , ,

endavant

El primer dia de feina li van dir que havia d’obrir bé els ulls i mirar endavant. Sempre endavant: postrat al seu lloc de treball amb les cervicals falcades i la vista recta en una jornada laboral que era un pla seqüència fix. A les nits, quan tancava els ulls, continuava veient la imatge que havia quedat fixada a la seva retina. Agraïa els dies de pluja, de vent, de neu, de boira… qualsevol fenomen meteorològic que alterés el quadre de la seva feina. Era el millor vigilant d’aquells 180 graus de planeta. Ho feia tan bé, i estava tan segur de si mateix, que mai va sospitar que el perill li podia arribar per l’esquena.

Microrelat #204 – Diumenges de lectura

Etiquetat , , ,

el segon

El segon nen proveta de la història, va ser el segon de classe i el segon de la seva promoció. Com a esportista va jugar al segon equip del millor club del món i en la seva millor temporada van quedar segons. Va ser el segon en casar-se amb una altre humà proveta i, tot i que van ser els primers en quedar-se embarassats, el seu va ser el segon fill nascut de parella d’humans proveta (un setmesó els va avançar). Va decidir posar-se reptes de gran magnitud com escalar l’Everest, però  no va ser el primer de la seva categoria en coronar-lo. També va provar de fer alguna banalitat com la truita de patates més gran de la història; i es va quedar a dos ous d’aconseguir-ho. Avui ha mort de càncer; és el segon nen proveta que mor d’aquesta malaltia. Cap enciclopèdia en parlarà.

Microrelat #197 – Diumenges de lectura

Etiquetat , , ,

lletres rebels

Les lletres de la novel·la que escrivia el Jaume es van rebel·lar. Quan, a cada punt i a part, veien com havien quedat ordenades segons el criteri de l’autor, no s’agradaven. Una nit que havia treballat fins tard i s’havia adormit sobre el teclat van iniciar la revolució de les grafies. Van alliberar-se de la cotilla imposada per la llei de l’escriptura de caràcters i es van barrejar les unes amb les altres en una autèntica orgia abecedària. Quan el Jaume es va desvetllar, va veure el garbuix de lletres que s’havia format a la pantalla del seu ordinador. Lluny de frustrar-se, va trobar-hi una utilitat. Ara ja no és novel·lista, ara fa sopes de lletres per un diari.

Microrelat #190 – Diumenges de lectura

Etiquetat , , ,

era així

Tenia el cabell d’un color estrany: ni massa ros, ni massa moreno sinó tot el contrari. No el duia ni llarg, ni curt: una mitja melena que no era ni carn ni peix. Els ulls eren normals, gairebé no tenia pestanyes i era evident que no es feia les celles. El nas gros i desproporcionat amb les petites orelles que reclamaven més presència sobresortint del perfil rodó del rostre. Tenia els llavis fins i gens molsuts formant una clara U invertida. Sense coll, d’espatlles desiguals, malucs amples i cames curtes. Per peces no l’hauries comprada mai, però el conjunt despenia un cert àngel d’atracció.

Microrelat #183 – Diumenges de lectura – El pas de l’equador

Etiquetat , , ,

incomunicació animal

Va intentar advertir-lo:

–      Hi ha un veí que et vol matar i et posa verí al menjar.

–      Mau!

–      Et di que no te’n refiïs. No en mengis

–      Miaaau…

El gat miolava; no tenia por d’aquell gos domesticat amb qui sempre es topava al pati comunitari, però mai havia entès que deia amb aquells lladrucs.

Microrelat #085 – Diumenges de conversa

Etiquetat , , ,

quatre-cents quaranta dos

¿Em pots passar el llibre? Tot va començar així. De forma innocent. Com qui no vol la cosa. Era la primera vegada que s’interessava per un llibre tot i que, quan el va tenir a les mans, tot just en va llegir la portada i la solapa. La noia és maca, va reblar segur de si mateix gairebé posicionant-se com a tertulià de l’Hora del lector creient-se capaç de mantenir un cara a cara amb l’Emili Manzano. I se’l va quedar. Mai va llegir res més. Però li agradava tenir llibres. Va dedicar la resta de la seva vida a rapinyar-los. Mai en va comprar cap; per a ell era llançar els calés. Però els acumulava. Gairebé els col·leccionava –dic gairebé perquè l’importaven un rave–. Ni tant sols els ordenava. Els posava un al costat de l’altre amb el simple criteri d’entrada a casa. Morí amb tres habitacions del seu luxós àtic al centre de la ciutat plenes de llibres pels que mai havia tingut ni la més mínima curiositat. El dia del seu enterrament, ningú va llegir res. DEP.

Microrelat #029

Etiquetat , , ,

W.C.

El lavabo de l’empresa on treballo 40 hores setmanals és automàtic. Quan hi he entrat no m’ha detectat i, per tant, no ha encès el llum. A les palpentes he anat fins a l’inodor, m’he descordat, m’he agafat el penis i he apuntat en la penombra. En separar-me uns centímetres de la tassa l’invent no ha rutllat. Ni gota escolant-se paret avall. M’he desplaçat fins a la pica i en posar-hi les mans a sota no ha rajat. L’assecador tampoc no s’ha engegat i he sortit del lavabo força preocupat; si a final de mes no cobro la nòmina és que sóc un fantasma.

Microrelat #022

Etiquetat , , ,

Sociòleg full time

Una bona manera d’evaluar les persones que et demanen alguna cosa és fer-los una contraoferta. Un canvi. Només així podem sospesar l’autèntica necessitat d’aquell ésser humà. Per exemple, l’altre dia al tren vaig treure una ampolla d’aigua de la bossa i en vaig beure un glop. En veure’m, una noia aparentment assedegada, me’n va demanar: “Buf, tinc molta set, ¿que me’n donaria, sisplau?”. Era agost, feia calor i l’aire condicionat no funcionava. Amb tot, vaig intentar saber l’abast de la seva set replicant-li: “Per uns glops d’aigua… ¿me la xuparies?”. No només no va respondre sinó que va girar cua i va canviar de vagó. No tenia tanta set com deia.

Un altre cas força habitual és quan algú se t’acosta i et diu: “Tens un euro? És per comprar el bitllet del tren.” Abans d’oferir-li la moneda cal dir: “Tinc les cervicals fotudes: ¿em fas un massatge?”. Si contesta afirmativament li dones l’euro abans no et posi les mans al damunt perquè hi ha coses que només poden fer professionals.

Microrelat #015

Etiquetat , , ,

Diumenges de lectura

Els diumenges de gener seran diumenges de lectura. Microrelats de mida extra per a gaudir de la jornada dominical amb ració doble de literatura. I tot, sense perdre l’esperit del microrelat, que no és altre que no fer-vos perdre ni un minut. Per tant, diumenge 15 (demà), diumenge 22 i diumenge 29, microrelats XXL que es poden llegir en menys d’un minut.

Etiquetat , , ,
Anuncis