pragmàtic

Passejant per la muntanya, en Joan –un aturat de llarga durada–, ha trobat la font de l’eterna joventut. Només pretenia caçar uns quants rovellons per matar el matí i estalviar-se els calés del dinar però, arrambant un plec de pinassa, l’ha trobada. Se la imaginava amb més glamur; amb més presència. Una aixeta, un rajolí i un inequívoc cartell de ferro forjat on s’ho podia llegir: “Font de l’eterna joventut”. Es va sentir un afortunat momentani i un frustrat etern. Va girar la maneta en sentit contrari a les busques del rellotge, va amuntegar-hi pinassa i va continuar el seu passeig a la recerca del dinar.

Microrelat #322

Advertisements
Etiquetat , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: