el camí

Ho noto. Sóc a prop. Puc olorar la meta i el seu gust m’omple els llavis –avui encara– secs. Si pogués estirar prou el braç notaria la seva suavitat amb la punta dels meus dits. Però, per més que ho repeteixin tots els putus manuals d’optimisme: no, no he gaudit del camí.

Microrelat #317

Advertisements
Etiquetat , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: