roure

Aprofitava el novembre –quan les tardes són fosques i les persones es refugien a casa­–, per endinsar-se al bosc protegit per la penombra i carregat amb una destral. En arribar al lloc s’esmerçava en clavar una vegada i una altra l’esmolada fulla fins a esquinçar en dos el roure mil·lenari. El maleït arbre era viu i cada any lluitava per reconvertir la seva soca partida per un llamp en un sol tronc recte i uniforme. Ell no ho podia permetre. El roure esquinçat és un símbol nacional.

Microrelat #306

Advertisements
Etiquetat , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: