desenganxar-se

S’aferrava a la seva mare com si li anés la vida. No volia cedir. Li feia mal tot el cos de la tensió acumulada, de la força feta, dels nervis, de l’adrenalina… Ella li ho havia donat tot. L’havia vist néixer, créixer i canviar de color. L’havia alimentada i ara, a poc a poc, assecava el cordó umbilical que les unia. No podia més. Va cedir i va caure. Puta tardor.

Microrelat #268

Anuncis
Etiquetat , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: