bon dia

El segon dilluns de cada mes ja no tenia res. Es va llevar amb més gana que remordiments. Va apujar la persiana i va veure que el sol ja havia sortit. De fet, començava a brillar enmig d’un cel esquitxat de núvols que feien d’aquella albada un espectacle únic. Va omplir-se els pulmons de l’aire d’aquell instant. No tenia res més; no li calia res més que un bon dia.

Microrelat #254

Anuncis
Etiquetat , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: