endavant

El primer dia de feina li van dir que havia d’obrir bé els ulls i mirar endavant. Sempre endavant: postrat al seu lloc de treball amb les cervicals falcades i la vista recta en una jornada laboral que era un pla seqüència fix. A les nits, quan tancava els ulls, continuava veient la imatge que havia quedat fixada a la seva retina. Agraïa els dies de pluja, de vent, de neu, de boira… qualsevol fenomen meteorològic que alterés el quadre de la seva feina. Era el millor vigilant d’aquells 180 graus de planeta. Ho feia tan bé, i estava tan segur de si mateix, que mai va sospitar que el perill li podia arribar per l’esquena.

Microrelat #204 – Diumenges de lectura

Anuncis
Etiquetat , , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: