egoisme

Cridava. Reclamava ajuda. Socors. Plorava agenollada a la vorera del cantó mar de l’avinguda Diagonal amb el Passeig de Gràcia un dissabte de juny amb la ciutat plena a vessar. Ningú s’aturava a donar-li un cop de mà. Tothom tenia pressa, tothom feia tard. Ningú li va preguntar què li passava; només va fer-ho l’infermer de l’ambulància seguint el protocol d’actuació.

Microrelat #192

Anuncis
Etiquetat , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: