espera i no desespera

S’amagava a la muntanya esperant el seu moment. Tard o d’hora tornaria a actuar; tornaria a ser feliç. Ara, però, s’havia d’amagar durant una bona temporada. La raó s’imposava a l’instint. Els dies clars pujava al cim, s’omplia els pulmons d’aire i –altiu– contemplava la ciutat als seus peus.

Microrelat #154

Anuncis
Etiquetat , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: