joc de mirades

En entrar l’havia vist. Ella també el va mirar. El joc d’anades i vingudes oculars va continuar durant una bona estona. Es fitaven de reüll. D’amagat. Fins que les seves mirades es van trobar. Ella estava casada i dinava amb el seu marit. Ell, estava ajuntat i feia mans i mànigues perquè els trigèmins s’acabessin els macarrons. La llambregada va durar tot just un instant; el suficient perquè cent milions de partícules fessin l’amor apassionadament al mig d’aquell restaurant. No es van veure mai més, excepte quan tancaven els ulls i, recordant aquell instant, es masturbaven: sols i a les fosques.

Microrelat #113 – Diumenges pujats de to

Advertisements
Etiquetat , , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: