l’últim que es perd

Era a punt de tallar-se les venes quan va sonar el telèfon. Era un funcionari de l’oficina d’objectes perduts; havien trobat l’Esperança. Estava salvat.

Microrelat #067

Anuncis
Etiquetat , ,

8 thoughts on “l’últim que es perd

  1. Camil.la ha dit:

    Quin nom més encertat li van posar, pel que fa al cas al menys.

  2. […] fer referència a l’entrada del Xavier Sanjuan al Bloc “Un microrelat al dia“. Quan sorgeix algun problema complicat, després de donar-hi voltes i més voltes, dóna la […]

  3. markuet ha dit:

    http://wp.me/p1Xzdr-2F
    Quan sorgeix algun problema complicat, després de donar-hi voltes i més voltes, dóna la sensació que ho hi manera de resoldre’l. I quan ja estic a punt de tirar la tovallola,… zas,… la solució.
    Encara sort que sóc persistent i no perdo l’esperança que sinó tindria un calaix ple de problemes per resoldre.

  4. Josep Rof Rof ha dit:

    La meva ESPERANÇA es verda i una vaca se la va menjar, ara visc el dia a dia que ja es molt jrrof

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: