Va agafar els escrúpols, la vergonya i el sentit comú , els va doblegar amb cura i els va posar dins una bossa de plàstic amb tancament zip. Va resseguir amb el dit gros el solc que ferma la bossa i la va desar al calaix del despatx. Ara sí, l’alcalde ja era a punt per celebrar un nou ple municipal.
—
Microrelat #149
Tu. Jo. Un pastís. Una espelma. I un desig.
—
Microrelat #148 – Diumenges de definicions
Em mira. La miro. Pren apunts a una llibreta i jo faig el mateix. Merda, crec que seré el protagonista d’un relat estrany. Ella també.
—
Microrelat #147
Té una agenda gran, una d’electrònica i una tercera de butxaca. L’obsessiona parcel·lar cada jornada. Té la feina a regadiu i un amor de secà a casa.
—
Microrelat #146
Es prenia la vida com si cada dia fos un diumenge amb pijama. Als teus ulls no era res però ell tenia tot el que volia.
—
Microrelat #145
El moc que s’havia fet una flassada amb els pèls del nas va morir deshidratat.
—
Microrelat #144
Mentia, fingia, actuava… formava part de la massa.
—
Microrelat #143
Es va aixecar. Atordit; valent. Sabia que tornaria a caure però volia gaudir de tot el temps que pogués estar dempeus.
—
Microrelat #142
Tu. Jo. Un gas. Dissimulo. Em mires. I confesso.
—
Microrelat #141 – Diumenges de definicions
Just abans de perdre l’últim record va tancar els ulls, el va assaborir i es va sentir feliç i en pau. Quan els va obrir ja no hi era.
—
Microrelat #140
